Últimas Notícias
Recital
de piano
23 de Març del 2023
La Corporació
El Reial Estament Militar del Principat de Girona
La Corporació fou fundada com a Confraria de Sant Jordi i Santa Isabel per l’Infant Joan, duc de Girona i com a tal hereu dels estats de la Corona d’Aragó, el 28 d’agost de 1386. Creia fer, segons consta al document fundacional, una obra “saludable i profitosa”. Associava la noblesa de la ciutat i vegueria de Girona.
Durant el regnat del Senyor en Carles II es renovaren els estatuts i s’ampliaren les ordenances. S’adoptà el color negre filetejat de vermell de la seva banda, colors de l’estat noble i de Sant Jordi.
Assolí un notable esplendor als segles XVI i XVII, a les justes i tornejos de la ciutat, decaient als segles posteriors degut als absentismes i trasllats dels seus membres i de les famílies de la noblesa.
Darrerament, en temps de S. M. n’Alfons XIII, de feliç memòria, es tornà a reorganitzar i assumí la seva Reial distinció amb el nom de “Reial Estament Militar del Principat de Girona, Confraria de Sant Jordi”, que recorda aquella règia mercè, la qualitat noble dels seus membres, i l’origen religiós de la fundació.
L’ingrés dels seus membres s’ha ampliat a totes les províncies espanyoles, i manté el caràcter associatiu i fraternal de la fundació primitiva. Té la seva seu a la Catedral de Girona, a la Capella de Sant Jordi, si bé la seu associativa actual s’ubica a l’església de la Mare de Déu dels Dolors, a la plaça de la Mercè de la ciutat de Girona.
La Corporació ha contribuït, i procura contribuir, en obres de caritat i beneficència de la Diòcesi, i ha patrocinat premis per a estudis històrics locals que versessin sobre la Confraria, la ciutat de Girona i la seva província.
Ha proveït d’artístics bancs la Capella conventual del Santíssim Sagrament així com la nau central de la Catedral i actualment està restaurant la seva capella titular de Sant Jordi, a la girola de la Seu; ha propiciat la història de la Corporació des dels seus orígens fins a l’actualitat, i organitza a Girona conferències sobre temes històrics locals i participa i promociona actes musicals.
Procura ser en tot moment útil i exemplaritzant, és a dir, tal com va desitjar el seu regi i llunyà fundador, “saludable i profitosa”.
Antigament els seus distintius havien estat, com en altres corporacions, un mantell blanc amb la creu de Sant Jordi vermella. Després s’emprà la banda negra filetejada de roig que, tal com ha estat dit, eren els colors de la noblesa i Sant Jordi, respectivament.
Actualment els seus senyals reglamentaris són: per als Cavallers, la banda esmentada, de la que penja la creu de la Corporació: la creu de Sant Jordi en esmalt vermell carregada de quatre espases d’argent apuntant el centre. La mateixa, però de majors dimensions, com a insígnia pel pit, i per a la solapa una altra de més petita. Per a les Dames un llaç amb els colors de la banda del que penja la mateixa creu que de la banda.
I la uniformitat: les insígnies del Reial Estament. Per als Cavallers: uniforme de gala (professional o corporatiu), frac amb la banda per sota l’armilla, o jaqué. Per a les dames: vestit fosc i mantellina.
Actualment ens honra tenir per Cap Suprem a S. M. Catòlica el Rei d’Espanya, l’August Senyor Felip VI (q. D. g), i com a “Cofrade Mayor” a S. A. R. la Princesa de Girona.
D’un text de:
Fernando de Viader y Gustá
(R.I.P.)
Veguer-Presidente Honorario